Coneixent més Debian,
L'arbre de directoris i noms dels dispositius a Linux
Debian és una de les distribucions GNU/Linux més antigues al costat de Slackware i Redhat, mentre que de slackware i redhat s'han derivat distribucions tan populars com Suse Linux (actualment OpenSuse), Fedora, CentOS i Mandriva.
Debian és la base de distribucions com Knoppix, Linux Mint Debian Edition LMDE i Ubuntu. Debian té com a objectiu oferir un sistema operatiu estable amb una gran quantitat de paquets (aproximadament 29000 en aquest moment), lliure per usar-se i redistribuir tant per a usuaris d'escriptori, com per servidors.
L'arbre de Directoris
Debian GNU/Linux s'adhereix a la Filesystem Hierarchy Standard (Jerarquia estàndard del sistema de fitxers) per a anomenar directoris i fitxers. Aquest estàndard permet tant a usuaris com a programes predir la ubicació dels fitxers i directoris. El directori arrel es representa simplement per una barra "/". A partir de l'arrel, tots els sistemes Debian inclouen aquests directoris:
|
Directori |
Contingut |
|---|---|
|
|
Binaris d'ordres essencials |
|
|
Fitxers estàtics del carregador d'arrencada |
|
|
Fitxers de dispositiu |
|
|
Configuració del sistema específica de la màquina |
|
|
Directoris dels usuaris |
|
|
Biblioteques compartides essencials i mòduls del nucli |
|
|
Punts de muntatge per a dispositius extraïbles |
|
|
Muntatge temporal de sistemes de fitxers |
|
|
Directori virtual per a informació del sistema (nuclis 2.4 i 2.6) |
|
|
Directori principal de l'usuari root |
|
|
Binaris essencials del sistema |
|
|
Directori virtual per a informació del sistema (nuclis 2.6) |
|
|
Fitxers temporals |
|
|
Jerarquia secundària |
|
|
Dades variables |
|
|
Dades pels serveis facilitats pel sistema |
|
|
Aplicacions de programari addicionals |
Noms dels dispositius a Linux
Els noms dels discs i particions a Linux poden ser diferents en altres Sistemes Operatius. Necessiteu saber els noms que utilitza Linux quan creeu i monteu particions. Aquest és l'esquema bàsic de noms:La primera disquetera es diu /dev/fd0.
- La segona disquetera es diu /dev/fd1.
- El primer disc SCSI (relatiu a l'adreça de l'ID SCSI) /dev/sda.
- El segon disc SCSI (relatiu a l'adreça de l'ID SCSI) /dev/sdb, i així successivament.
- El primer CD-ROM SCSI s'anomena /dev/scd0, també conegut com a /dev/sr0.
- El disc mestre al controlador IDE primari s'anomena /dev/hda.
- El disc esclau al controlador IDE primari s'anomena /dev/hdb.
Els discs mestre i esclau del controlador secundari es poden anomenar /dev/hdc i /dev/hdd, respectivament. Les controladores modernes poden tindre dos canals, amb l'efecte d'actuar com dos controladors.
Les particions en cada disc es representen afegint un número decimal al nom del disc: sda1 i sda2 representen la primera i segona partició del primer disc SCSI del vostre sistema.
Si assumim que tenim un sistema amb dos discs SCSI, un a l'adreça SCSI 2 i l'altre a l'adreça SCSI 4. El primer disc (a l'adreça 2) s'anomena sda, i el segon sdb. Si la unitat sda té tres particions, aquestes s'anomenaran sda1, sda2 i sda3. La mateixa lògica s'aplica també al disc sdb i les seues particions.
Teniu en compte que si teniu dos adaptadors de bus SCSI (és a dir, controladores), l'ordre de les unitats pot ser confús. La millor solució en aquest cas és estar atent als missatges d'arrencada, assumint que sabeu els models de les unitats i/o les seues capacitats.
Linux representa les particions primàries fent servir el nom del disc, més els números 1 al 4. Per exemple, la primera partició primària al primer disc IDE és /dev/hda1. Les particions lògiques s'enumeren començant pel 5, així la primera partició lògica en aquest mateix disc és /dev/hda5. Recordeu que la partició estesa, que és la que integra les particions lògiques, no es pot utilitzar. Això és vàlid tant per a discs SCSI com per a discs IDE.

Ací podeu veure L'arbre de directoris amb l'ordre ($ ls) i els Dispositius amb les ordres ($ df-h i $ df), al ordinador del roig, on propera ment s'adminstrará aquest lloc Info.roig.pv.
Salut i gaudeixin de GNU/Linux Debian
el roig


Torna a la portada